Blumine, de Gustav Mahler, té l’origen en una obra primerenca del compositor ideada com a música incidental per a Der Trompeter von Säckingen (El trompetista de Säckingen), de Joseph Victor von Scheffel. Posteriorment, i a través de diversos processos d’adaptació, va formar part d’un poema simfònic que va esdevenir el germen de la Simfonia n. 1. En les múltiples versions d’aquesta simfonia, l’autor va decidir eliminar Blumine de l’esquema final i mantenir-la com a peça independent, una evocació màgica i nostàlgica de la rusticitat que prefigura l’estil de maduresa del compositor. Continuar llegint
El Concert per a violoncel n. 1 de Camille Saint-Saëns ocupa un lloc indiscutible en el repertori per a violoncel com una de les obres de referència, fins al punt de ser l’obra que va atorgar més projecció a l’autor. Capdavanter pel que fa a la seva concepció formal, integra en un sol moviment tres seccions clarament diferenciades.
L’origen de Le bourgeois gentilhomme (El burgès gentilhome), de Richard Strauss, cal situar-lo com a música incidental per a la revisió que Hugo von Hofmannsthal va fer de la comèdia homònima de Molière. Aquesta música incidental, però, anava més enllà d’un simple acompanyament musical i pretenia ser un laboratori per a un nou concepte de música per a l’escena. Nou números d’aquesta música original es van adaptar en forma de Suite orquestral.
