INTÈRPRETS

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)
Lawrence Foster, director
Alisa Weilerstein (Retrat d'artista), violoncel

OBRES

MONTSALVATGE: Desintegració morfològica de la Xacona de Bach
DVORÁK: Concert per a violoncel i orquestra
BRAHMS: Simfonia núm. 4

“Si hagués vist que es podia compondre un concert així, n’hauria fet un ja fa molt de temps!” Paraules de Brahms dedicades al compositor Antonín Dvorák arran del seu Concert per a violoncel i orquestra en Si menor, op. 104. El bohemi el va escriure a punt de cloure el seu període novaiorquès (del qual van néixer la Simfonia del Nou Món i el Quartet americà, obres en què Dvorák volia fer palès l’agermanament del folklore amb la música de concert). L’obra és un cant d’enyor a la terra de Bohèmia, sobretot candent al seu preciós Adagio, en què el compositor cita la seva cançó Lasst mich allein, favorita de la seva cunyada (i antic amor platònic) Josefina Cermáková, malalta de sífilis. La peça s’emparenta amb la Quarta de Brahms, que el compositor qualificava amistosament de “col·lecció de polques i valsos”, expressió sorneguera per a una obra culminant del simfonisme, que inclou citacions de danses com la Passacaglia i un constant homenatge al “pare” Bach. Mirar enrere amb voluntat d’homenatge és precisament el que fa el nostre Montsalvatge amb la Desintegració morfològica (1963), una peça que s’apropia el famós tema inicial de la Xacona de Bach fins a sincronitzar-lo amb el llenguatge inconfusible del gironí.